9.11.08

El cine i la publicitat

Dijous vaig anar a veure una pel.lícula, Al otro lado, i vaig pensar que podria posar en pràctica l´observació, l´ anàlisi crític, veure entrelínees, els formats .

Va resultar que la pel.lícula era subtitulada en alemany , la trama complicada i no era la pel.lícula adequada per analitzar els detalls. No vaig saber analitzar-ho simultàneament i em vaig perdre.

De totes maneres, em pregunto si totes les pel.lícules han de tenir una intencionalitat que haguem d´analitzar. Una pel.licula , com una obra d´art, o una peça de música, pot tenir la intencionalitat d´evocar sentiments, paisatges, fer-te sentir diferent (pel·lícula de riure o de por) o fer un retrat de una persona o història. Sense anar més enllà d´això, i tú, amb coneixement de causa del que vas a veure, ho acceptes.

Al contrari significaria que no podem estar tranquils amb els misatges audiovisual que rebem, hauríem de viure en constant alerta,i racionalitzar-los tots per tal de no quedar manipulats per ells.

Per tant, i aplicant-ho a la nostra vida quotidiana, en relació a les pel.lícules, l´objectiu és saber quines pel.lícules no deuen veure els nostres nens.I l´adult, representa que és prou madur com per identificar l´engany , que ja tenim una personalitat per discernir el que és manipulació del que no, em sembla.

En quant als anuncis publicitaris, sí que veig una intencionalitat mercantilista, perillosa en general i més pels nens, i és necessari ensenyar a fer un anàlisi crític per no caure en enganys, models, estigmatitzacions.

El meu parer és que com menys anuncis vegin els nens, millor, ja que no tenen la capacitat de raonament necessària per discrimar i , a més, no els hi aporta res de positiu.