10.12.08

La publicitat és omnipresent





Segons l´article que adjunto del País d´aquesta setmana,la publicitat on line és un dels pocs negocis que deu pujar en aquesta època de crisi. És la única publicitat que augmenta les seves vendes.

http://www.elpais.com/articulo/internet/publicidad/online/crece/3946/primera/mitad/2008/elpeputec/20081118elpepunet_4/Tes

L´ordinador era, fins fa poc temps, un dels últims reductes sense bombardeig publicitari, però avui la publicitat ja és arreu, al facebook, quan llegeixes el diari online etc.

La qüestió important és: realment aquest tipus de publicitat on line és tan efectiva com per justificar aquest creixement ? Jo penso que no. Que m ´apareguin a la pantalla anuncis fent pampallugues m´és molest, jo només pitxo i pitxo perquè se´n vagin.. estàn interferint descaradament. Imagino que molta gent deu tenir la mateixa sensació. Un altra tema són els anuncis que apareixen a la columna dreta del google, aquests potser tenen una certa explicació, però entre tanta sobreinformació penso que deixen de ser efectius. L´altre dia algú de google va trucar a la meva empresa i ens van donar una tarifa de 1600 Eur per 2 mesos.. ni hablar..

Així les coses, no només tenim la publicitat pròpiament dita a la TV, que sobrepassa les quotes recomenades per la Comisió Europea , sinó que també tenim sèries com Vendelplà, Hospital Central i moltes altres on s´inserten missatges de publicitat encoberta (estas veient la sèrie i veus com esmorzen amb Llet Nostra...).A més a més, te´n vas al cine i moltes pel.lícules anuncien marques com la última del James Bond. Encara me´n recordo l´impacte que em va causar veure l´avió de Feddex a la pel.lícula Náufrago de Tom Hanks. Al carrer, a les botigues, al mòbil, a les revistes .. i ara on line.

No entenc com la quantitat de publicitat no està regulada a tots els mitjans amb uns màxims, i si està regulada a Europa com sembla, perquè no es cumpleix. Com és el meu antic negociat, algun dia ho reprendré i ho esbrinaré. Però segur que en un futur això cambiarà, si més no, per la nostra salut mental. Abans hi havia esclavitud i es va prohibir, hi havia tabac i es va prohibir, hi havia anuncis de alcohool i es van prohibir. Segurament, un dia és regularà seriosament la publicitat en quantitat i continguts.

En aquest article veiem com Brusel.les a finals del 2008 va denunciar a l´estat espanyol. Deu estar en procès, i seguramet les cadenes espanyoles hauran de complir les directrius comunitàries.

http://www.avui.cat/article/cultura_comunicacio/47605/diversos/programes/parlen/televisio/ple/context/guerra/entre/grans/cadenes.html

En relació a això, us adjunto un article que ha publicat avui La Vanguardia, on es manifesta que segons una recent enquesta del CAC, el principal problema que té la nostra TV3 , és la publicitat. També afirma que TV3 cumpleix els límits establerts per la C.E.E.

El C.AC és un altra institució interessant.. Espanya és l´unic país d´Europa que no té un organisme que reguli la producció audiovisual, el tema està en projecte. A Catalunya, sí, tenim el CAC . L´elecció dels membres que el composen es fa per majoria parlamentària: el Parlament en proposa 12 i el CAC els avalua i aprova. L´elecció té molta ressonància pública, això ja és indicatiu del què els partits polítics veuen la importància estratègica de dels seus membres. Es un organisme que:

-Garanteix la independència de la TV ( revisa a posteriori una vulneració d´un dret)
-Supervisa que els mitjans publics siguin mitjans del poble
-Regula l´accès dels operadors privats a l´esfera pública


És curiós perquè d´aquesta enquesta es desprèn que la gent, l´espectador, vol la TV que hauria de ser, amb funcions educatives, formatives,d´entreteniment, cultural, sense anuncis. És una TV pública i hauria d´centrar-se en aconseguir aquests objectius que li marca el C.A.C que emana del poble.


Personalment opino que els canals catalans són infinítament millors que els espanyols, en quant a qualitat i pluralitat, però també crec que ho podrién fer millor en el sentit de fer programació de més qualitat i cultural. Si ens fixem en el prime time de TV3· trobem Polònia, el Crackòvia, el Vendelplà i el Cor de la Ciutat. D´acord, són entreteniment, i si ho mirem molt optimísticament fan país, però també es podríen trobar altres fòrmules que aquestes són una mica repetitives. Estàn en aquesta franja per les audiències.

http://www.lavanguardia.es/gente-y-tv/noticias/20081210/53596518789/los-telespectadores-quieren-menos-publicidad-cac-barcelona-sms.html

Finalment, exposar la tesis d´una autoritat en el tema, el president del CAC, Josep Maria Carbobell, que diu que viurem una fusió de mitjans i xarxes socials, que cada vegada els mitjans audiovisuals tindran més poder fins al punt de treure el poder al poble ( 1 er poder ) i que estem vivint una concentració de mitjans impresionant. Defensa la comunicació com un bé social i no un bé mercantil.