Publicitat, dessig i necessitat

Josep Maria Ferigcle. M´agrada molt com parla.

Avui, curiosament, parlava a la ràdio sobre la diferència entre necessitat i dessig, i la conversa ha derivat cap a la publicitat. Llavors ha dit una frase que m´ha agradat molt: La publicitat (i la política) ens han robat l´ànima.

Les persones no saben quin són els seus veritables desitjos. La publicitat fa anar a les persones d´acord als interessos de l´empressa que els paga.

El locutor ha comentat que ha estat a la a biblioteca de Lluis Bassat i que està repleta de llibres de psicologia i no de publicitat, ja que aquesta és la seva gran font d´aprenentatge.

El publicitari és un transformista, s´ha de posar a la pell dels altres, ha de conèixer molt bé la psicologia de grup.

Bé, i una clau per discriminar que és un desig i què és una necessitat, és que una necessitat és tot allò que fas, espectacles, art o persones que et produeixen una sensació de què t´estàs nodrint, una sensació ferma de que amb ella, estàs creixent com a persona. Et projecten cap el futur. En canvi els desitjos provenen d´ una capa més superficial del individu, del ego, i ens mantenen lligats al passat ja que neixen per satisfer carències del passat.

No entenc com hom pot pensar, veient un anunci, que pot comprar aquella felicitat o benestar si compra aquell producte. Aquests moments no es poden comprar i menys de l´exterior, neixen de dintre de la persona i es projecten cap a fora.

I amb tot això........ cada vegada li veig més utilitat als mitjans audiovisuals. Perquè estic pensant que són una magnífica manera de tractar les emocions, l´autoconeixement, interpretacions i els valors amb els alumnes. Des del moment que al veure un anunci o una pel.lícula connectem directament amb les emocions, són la manera de que els alumnes les observin i revisin. A més de la seva utilitat per potenciar la capacitat de comunicació, sobretot oral. I per acabar.... definitivament haurien de incloure la comunicació audiovisual en el currículum com a mínim a la ESO !!!